Aficionats de l'Ontinyent C.F.

Diumenge 7:30, matinada, somni i il·lusió, a més de traques, banderes, bufandes i camisetes de l'Ontinyent, és el que cadascun dels més de 200 aficionats disposats a pegar-se entre pit i esquena 450 kilòmetres d'autobús portaven en la seua motxilla. Quan convius dia a dia amb alguna cosa, per molt gran que siga, mai arribes a valorar en la seua justa mesura l'important que és, passem 3 o 4 voltes per El Clariano per anar a treballar i no ens parem a pensar en el que l'equip es juga ahí cada 15 dies durant esta temporada, per això, quan viatges junt amb ells les sensacions es disparen, quan els veus botar al camp, siga on siga, sents més que mai l'orgull per l'escut que porten al pit i et sents més que mai ciutadà de la localitat a la que representen.

Una cosa així però a la inversa vam sentir els que ens vam donar cita el Diumenge 23 de Maig en El Teler, cada volta que les càmeres de Punt 2 enfocaven als 200 ontinyentins que no paraven d'animar en el Pedro Escartin, les majors ovacions de la gent que allà estàvem, eren per a ells, les millors mostres d'orgulls per als nostres paisans, que bé lluix l'afició de l'Ontinyent C.F. fora de casa.

Unes hores abans que la gent és desplaçara a Guadalajara, confiada en escriure junt als nostres jugadors una nova pàgina dorada en els més de 60 anys de història del club, 5 bojos, i t'incluisc a tu Javi, que encara que no vas estar, vas moure els contactes necessaris, ens reuníem amb el concejal d'Esports, gràcies per tot Jorge, per ultimar algo que també en certa manera anava a ser històric en esta ciutat, tan bolcada en el futbol. Si és el glamurós millor que millor, som capaços de donar-ho tot pels èxits del Barça, Madrid, València o Atleti, som capaços d'escabellar-nos, i inclús perdre la vergonya per a, amb la bandera en mà, eixir a festejar pels nostres carrers lligues, champions i europa's leagues. Ara bé, amb l'equip de casa tot canvia, per a molta gent l'Ontinyent C.F. està en un segon plànol, per altra tanta, inclús, en un tercer.

Per això el que vam aconseguir realitzar fa un parell de diumenges en El Teler també va ser històric, els que vam plenar la sala habilitada per a la pantalla gegant, no anàvem a veure una gesta de la selecció espanyola, ni una final de champions, ni el final de lliga, anàvem a vore l'equip del poble jugar per l'ascens a Segona Divisió, la primera pantalla gegant per veure jugar a l'Ontinyent!!!

Serem els que serem, molts, bastants o pocs, però els que som ho valem, ho sentim i ho cridem pels que encara no es fan l'ànim de, sense reserves ni vergonyes, pujar-se al carro, encara que a la fi per força, acabaran pujant.

No fallem i repetim aquest diumenge en la sala més gran dels cines d'Ontinyent, a les 19:30 tots aquells que no viatgen estan convocats.