Aficionats de l'Ontinyent C.F.

Toni Tortosa: Víctor Sanchis, per als que no et coneguen, quants anys portes a les disciplines de futbol d'Ontinyent? Has estat en equips de fora?

Víctor Sanchis: Quasi 20 anys, que és diu molt prompte, vaig estar en totes les categories inferiors de l’Ontinyent (com a porter) i en el segon any de Juvenil vaig debutar a jugador de camp.

Vaig estar 4 anys en el Albaida C.F. en 1ª Regional, en una època molt bona d’eixe equip, després vaig vindré al Sant Rafel fa 5 anys, però a final de lliga vaig firmar en el Gandia B.

La tornada de Mul lor i un gran projecte per davant va fer que tornara al poble, i continue ací en esta la quarta temporada en el Ontinyent B.

TT: Què esperes de la nova temporada? L'ascens seria un somni possible d'aconseguir?

VS: L’ascens? Veient els equips que s’estan fent en esta categoria ni ho plantegem.

En esta temporada l’objectiu és clar, intentar mantenir la categoria el més prompte possible i per tant patint el mínim possible.

TT: L'ambient al vestidor, després dels problemes estiuencs ha tornat a ser el mateix que la temporada passada?

VS: Sí, perquè de moment, no hem entrat en plena competició i per tant tot es més fàcil; a més la gent que ha vingut sap que els que estem dins formem un bon grup que ens ha portat a tornar al San Rafel al seu lloc després de molt de temps. Els problemes estiuencs han passat factura però dia a dia la gent està més implicada i ara soles podem mirar avant i fer el que ens agrada que és jugar, el temps dirà si les coses s’han fet be o no.

TT: Què és el que més destaques de l'Ontinyent B? I en què creus que deurieu millorar desprès d'haver treballat la pre-temporada?

VS: Destacaria el grup humà que s’ha format, no dic noms perquè no acabaria mai, i sobretot les ganes que teníem tots de tornar este equip a esta categoria, ara queda lo més complicat: consolidar-se.

Millorar sempre es pot millorar, és evident. En els últims anys s’ha millorat molt en algunes coses, però es pot fer més encara, ja que s’ha de tindre en conter que cap jugador cobra, i això en esta categoria ja pot pesar.

 

TT: Com veus l'accés des del filial cap al primer equip? El no-ascens d'Alcorcon, i tindre el llistó tan alt és un inconvenient?

VS: Sí, realment està complicat però no per defecte sinó per excés, ja que els resultats dels últims anys de l’Ontinyent han sigut molt bons i per tant la situació per a la gent jove era difícil.

Ara crec que ja han complit un cicle d’adaptació i esta gent: Juanan, Ramiro, Roselló, Paco… poden començar a tindre minuts.

Destacaria ací una cosa molt important, i és que tindre un filial en Preferent facilita les coses a estos jugadors ja que el bot entre categories no serà tant gran.

TT: Tu has estat entrenant en el primer equip està pre-temporada, què és el que més destaques? És positiu per a la gent de la predera poder entrenar amb Aparicio?

VS: Enguany i l’any passat també, destacaria el gran treball que fa tot el cos tècnic amb els jugadors, i sobretot la filosofia que tenen en la forma de treballar. Tots en el mateix camí, i entrenant cada minut al 100%. Fan que el jugador rendisca al màxim nivell i que si vol jugar o entrar en una convocatòria s'ho ha de treballar molt.

Respecte al tema de la pedrera, evidentment que és molt positiu per a ells, ja que el estar en una categoria superior a pesar que siga només entrenant fa que que al baixar al filial el rendiment siga extraordinari com es va demostrar l’any passat.

TT: El millor record de la passada temporada? El pitjor?

VS: El pitjor tal vegada va ser la derrota en casa 0-1 contra el Alcoyano-B, ja que ens jugàvem molt i crec que mai havia vist el Clariano tant ple en un partit del San Rafel.

Buf… el millor record?? Per a mi 3 moments:

• La victòria en el Collao en el partit d'anada.

• El dia de l’ascens matemàtic, ja que era una il·lusió que tot el món tenia.

• L’última jornada de lliga en la que sense voler ens vam proclamar campions de Lliga, tancant aixina un cicle històric.

TT: Un desig per a esta temporada?

VS: Salvar la categoria sense patir i vorer gent en les grades del camp, perquè ha costat molt tornar a Preferent i els jugadors es mereixen un recolzament per part de la afició.

TT: Creus que la directiva de l'Ontinyent C.F. ha pogut deixar un poc de costat el filial?

VS: Soles puc dir que el temps ho dirà tot, i que espere que siga que no.

TT: L'assistència del públic a l'estadi per als partits de l'Ontinyent B, pot ser primordial per aconseguir la permanència el més prompte possible? Amb què intentaries convèncer als socis perquè vagen a l'estadi a vore-vos?

VS: Crec que la gent que sempre ha vingut a vore al Sant Rafel, ho seguirà fent, i que vindrà més gent perquè en 3 anys hem demostrat del que és capaç este equip. A més a més estem parlant d’un filial de 2ªB on podran vore els futurs jugadors del primer equip (això esperem) i una categoria en la que passaran molts bons equips per el Clariano.

TT: L'any passat feieu un joc de toc, aneu a mantindre aquesta filosofia aquest any?

VS: Cada categoria i cada objetiu implica unes coses, i cada entrenador aporta les seues idees. És difícil preveure estes coses, ja que si atenem als jugadors que té l’equip es podria seguir jugant aixina, però també el nivell dels rivals munta i no ens deixaran fer-ho tant fàcil. A mesura que s’inicie la temporada vorem a que, contra qui i en quin lloc podem jugar a una cosa i ens quins llocs a altres.

TT: Quin és el vertader paper del filial? O qui deuria ser?

VS: El paper de tot filial ha de ser traure jugadors per al primer equip, però esto es pot fer de moltes formes.

En l'actualitat el paper de l'Ontinyent B no deuria ser traure jugadors per al primer equip sinó donar minuts als que estan en el primer equip i no disposen de minuts, sense oblidar a tota la resta de la plantilla del filial; gent del poble que esta ahí sense cobrar.

I no pot ser traure jugadors per al primer equip perquè per a fer això darrere tindria que haver una escola de futbol (la qual en Ontinyent no ha fet les coses massa bé en els últims anys) que aportara jugadors des de el juvenil. És a dir açò requereix un procés que no s'ha fet i per tant no es pot arreglar tot en dos dies i fer les coses de pressa i malament.