Aficionats de l'Ontinyent C.F.

No, no és un error tipogràfic, perquè hui ha guanyat el FUTBOL, el futbol amb majúscules, el que impregna Toni Aparicio als seus jugadors. El futbol d'altes esferes, de nervis, patiment i recompensa. L'Eibar buscava el 0-0, però s'ha trobat amb un Ontinyent en la seua línia i només un cop de sort li ha donat l'empat a un momentani, que ha posat l'esglai a la grada, que lluny d'amagar-se ha bramat animant als seus.

La vesprada començava amb festa, entre rises, beguda, bots i música a ritme de càntics de les Penyes de la Torreta, Penya de la Sèpia, i com no, amb el Frente Botifarra i el seu gran càntic l'equip no tenia res que témer, a la grada ja estava posada tota la carn al rostidor, mai millor dit degut a la calor que s'ha patit a pesar de l'avançada hora de les 7 de la vesprada.

Dos centrades des de la banda dreta han clavat als homes d'Aparicio en el partit ben prompte. Un Eibar poregós, i amb 2 autobusos dins de l'àrea patia l'assalt dels locals. Desprès les ocasions han costat més de fabricar, el blaugranes no eixien pràcticament del seu mig camp, i no s'ha pogut comptabilitzar ni un tir visitant a porteria de forma perillosa, només un a tir llunyà que ha aturat Rangel sense cap problema.

Amb moltes ganes i més futbol, control del mig del camp i continus atacs per les bandes, amb un Àlex i César Soriano molt actius han portat el perill blanc-i-negre però s'ha arribat amb el 0-0 al descans.

En la segona part més del mateix, l'Ontinyent posava el futbol, i l'Eibar esperava un miracle. Al minut 62 ha aparegut el jugador més desequilibrant en els últims partits, i desprès d'una contra estrepitosa, al segon remat Paco Montanyés ha marcat a plaer desprès del rebuig del Zigor.

L'Eibar ha tirat de casta i de història, i en 6 minuts ha fet el 1-1 per a sorpresa de la grada, el resultat més injust podia donar-se desprès que Javi Gomez rematara una centrada a plaer en una jugada que ha descolocat la defensa local. I la gent ha contestat, repleta la grada general, la tribuna, la supletòria i la part d'enrere de la porteria del fons nord ha tirat d'ànims, i d'orgull ontinyentí, per un Ontinyent en Segona Divisió A ha animat com a bojos. Ha costat, s'ha patit i els cors eixien dels pits de l'afició. Altre dels grans de la vesprada ha estat Gonzalo, que s'ha animat a l'atac i ha gaudit d'una ocasió que ha anat desviada a còrner.

Ha hagut de ser Matas fent honor al seu nom qui ha rematat el 2-1, ha posat la celebració en l'alé de la grada, i és que per fi es feia justícia, no podia empotar-se l'avantatge un equip que NO ha jugat a futbol. Era l'últim sospir de l'afegit de l'encontre. Matas ha fet el seu primer gol en l'equip de la Vall d'Albaida, emulant el gol de David Torres fa dos setmanes, emulant a Paco Montañés que es desvirgava en el marcador de gols de la temporada. Matas no s'ha pogut reprimir i s'ha llevat la camiseta, a pesar de guanyar-se la targeta groga de l'àrbitre, l'aragonès que ha posat molt de la seua part per que les faltes vistes foren a favor dels visitants.

Si hi ha un clar dominador en el partit, i de moment en l'eliminatòria és l'Ontinyent. D'ací una setmana l'Eibar buscarà el gol que li done el pas d'eliminatòria però l'Ontinyent, a les ordres del sergent de ferro haurà d'aprofitar els forats i l'objectiu principal serà el mateix que a Guadalajara, perforar primer la porteria rival.