Aficionats de l'Ontinyent C.F.

L'Ontinyent no va poder passar de l'empat a un a l'Estadi del Clariano, davant més de 3000 fidels seguidors que el van espentar cap a la merescuda victòria que no va poder arribar gràcies a que l'àrbitre anava vestit de groc visitant.

El partit va començar com té acostumat l'Ontinyent, pressió a les línies d'endavant i robatoris de baló intentant donar la sorpresa. David Torres començava a avisar, i Àlex i César Soriano no dubtaven en sumar-se a l'atac. Mentre l'Alcorcon intentava aprofitar balons llargs als seus davanters buscant les esquenes de la defensa ontinyentina que jugava totalment avançada. De fet una d'estes jugades va estar anul·lada per fora de joc quan el davanter visitant ja es disposava fer una mà a mà amb David Rangel.

Les jugades l'Ontinyent anaven succeint-se, i de fet una d'elles amb multiple triangulació a banda esquerra amb protagonisme de Paco Montanyés, Fran Moreno, David Torres va acabar en rematada de Rubio des de la frontal però els defensors visitants van estar atents de tallar. L'Alcorcon va tindre dificultats per passar del mig del camp i l'Ontinyent va comptar amb la major possessió. A 5 minuts de la fi de la primera part encara David Torres va tindre l'oportunitat al seu cap, però el baló va marxar desviat.

A la represa més del mateix, un Ontinyent vingut a més desdoblava bandes una i altra vegada i l'Alcorcon apretava dins la seua propia àrea. Però al minut 55 va aparèixer el merescut gol, gol de David Torres, en una centrada des de la dreta que va rebre a esquenes dels defensors i va batre el porter a tir creuat.

L'Ontinyent lluny de tirar-se enrere i aguantar el resultat, va voler sentenciar i encara es va vore un joc més vistós i directe, amb joc per terra i passades desequilibrants. En canvi el porter del Alcorcon seguia perdent temps com si tinguera el marcador a favor, sabedor que la sort i el col·legiat s'aliaria amb ells.

Ja des de principi de partit les faltes a mig del camp i properes a l'àrea es decantaven a favor dels visitants, balons dividits on el joc era el típic, i els blanc-i-negres com sempre practicaven un joc net, mentre que els visitants carregaven físicament el terreny de joc, però veien les faltes sempre a favor.

L'esforç de l'àrbitre va tindre el seu merescut resultat al minut 80, quan desprès d'un centenar de faltes xiulades al voltant de l'àrea a favor de l'Alcorcon, l'equip visitant va aprofitar la que més prop tenia de la porteria de Rangel. Falta que a les imatges de TV es veu que és contrària, ja que Gonzalo rep una colzada de l'atacant groguet. Borja va estar precís al tir, i Rangel poc va poder fer. A més el defensor de l'Ontinyent va rebre la primera groga per reclamar, i al minut 85 va ser expulsat per l'enèssima falta xiulada en esta ocasió, al mig del camp.

Els ànims van caure a l'afició, que va tardar en reaccionar en animar al seu equip, i encara es va intentar refer. L'entrada de Matas i Saavedra van tornar a donar seguretat enrere, però ja no es va trobar rematada a un parell de centres de Cesar Soriano i Àlex, i el injust marcador va quedar definitiu per a la tornada a Alcorcon la setmana vinent.

A Madrid es desplaçarà el màxim número d'aficionats possibles, i esperem que en esta ocasió el col·legiat teatral designat per l'ocasió no faja de les seues. Els jugadors en l'entrada de vestidors, tal i com es va poder sentir a Rubio a Ritmo FM, van entrar desanimats per l'actuació arbitral però conscients que encara és possible, que l'Ontinyent anirà a guanyar al Alcorcon per damunt de federacions i altres històries alteradores de la competició.

Imatge: Iñaki Gómez | don_vito12