Aficionats de l'Ontinyent C.F.

Supose que em succeeix el mateix que a molts de vosaltres. A pesar que ja ha transcorregut més d'un mes, no se'm va del cap el malson viscut en Alcorcón. La fatalitat i la injustícia que patirem aquell dia no se'ns esborrarà fàcilment. Crec, sincerament, que aquesta generació quedarà marcada durant molt temps per aquell trist partit.

Perquè més enllà de la crueltat del destí amb un gol en el descompte, més enllà de la desgraciada actuació arbitral, ens pesarà la humiliació i la immensa tristesa que patirem. Se'ns va esfumar un somni. Vam estar amb un peu i mig en la Segona Divisió, a molt pocs segons que per El Clariano i per Ontinyent desfilaren el Betis, el Salamanca, el Valladolid, el Tenerife... i els seus respectives aficions. Vam estar molt prop d'aconseguir un assoliment sense precedents perquè per a un club humil i modest com l'Ontinyent C.F., per a una ciutat com la nostra, l'ascens a la Divisió de Plata del futbol espanyol era tot un premi. Una justa recompensa per a un model basat en la unió de jugadors, tècnics, directius i aficionats, un exemple del que es pot aconseguir amb escassos recursos però amb moltes dosis de treball i esforç col·lectiu.

Aquest projecte esportiu, que es va iniciar fa alguns anys i que ja va aconseguir donar un salt important amb l'ascens a la Segona B, ha estat a punt de fer història. Per a una ciutat com Ontinyent, castigada especialment per la crisi econòmica, era tot un motiu d'esperança poder militar entre els grans clubs de la Lliga de Futbol Professional. Alternar-se amb les capitals de província i els seus respectius equips. Acollir als centenars d'aficionats que hagueren arribat a Ontinyent la pròxima temporada. Dinamitzar el sector de l'hostaleria i altres serveis en la nostra zona. Aqueix era el nostre somni. I una decisió ha acabat amb la il·lusió de tot un equip, de tota una ciutat.

Però som gent acostumada a alçar-nos quan caem. I aqueix és l'esperit que hem de tenir en aquest moment. Alcorcón serà sempre el nostre malson, un mal record. No obstant això, no tot és negatiu. La gran temporada que ha realitzat l'Ontinyent C.F. ha deixat també coses positives que es poden rescatar. La gent jove s'ha il·lusionat. Molts aficionats veterans han regressat al Clariano. Els ontinyentins hem estat més units que mai en un projecte comú. Tots ens hem il·lusionat amb una mateixa meta.

Aquest és el gran valor que hem de mantenir en aquests moments. Com ex-president, com aficionat, com soci de l'Ontinyent C.F. he viscut un any excepcional. Com tots vosaltres he patit, he gaudit, m'he emocionat, he plorat i he somiat amb el nostre equip.

Hem estat a punt de fer història. No ho hem aconseguit. Però no podem rendir-nos. No podem tirar la borda el treball de tants anys. Ara no podem abandonar. La història contínua. La història ens donarà una nova oportunitat. I hem d'estar ací presents, preparats per a aprofitar-la. Entre tots hem d'aportar la força necessària per a saldar el deute que el futbol té pendent amb l'Ontinyent. Tots hem d'implicar-nos. Cadascun en la mesura de les seues possibilitats. Com proclamava el lema de la promoció d'ascens "fem falta tots", des dels directius fins als joves aficionats que han recolzat als jugadors amb els seus càntics i els seus ànims. tots. La Tribuna i la General. No sobra ningú. de nosaltres depèn que, al final, es faça justícia amb l'Ontinyent C.F.

(Article publicat en el Periòdic d'Ontinyent, 24/07/2010)