Aficionats de l'Ontinyent C.F.

Tot presagiava que el partit front al Dénia anava a ser una paxangueta. Ja se sap, fred, champions en la tele, etc. Però oh! sorpresa! pocs minuts abans de començar el partit hi havia cues en les taquilles, que dius: Però açò què és?

I axó no es el millor, el millor és que tu creus que has comprat una entrada per a la Copa Federació, però no, acabes de comprar una entrada per vore un partit de "Copa Confederació", i tornes a dir: Però açò què és?

Això sí, una volta entres al camp, tot torna a la normalitat i tot té sentit. No és la copa confederació, sinó la copa federació; sí, sí, la mateixa federació que ens la va jugar en promoció, i tota la gent que hi havia en taquilla, era en definitiva, tota la gent que va anar al partit, val que no seríem més d'un centenar de persones, però tots teníem que passar per taquilla, i tots ho vam fer a la mateixa hora, 5 minuts abans de començar el partit.

Per les grades, els que sempre solen anar a esta classe de partits, La Penya la Torreta i El Frente Botifarra mermats per les baixes, els quatre jubilats de tribuna, Javi i Marta, el senyor Pepe, Ferran amb la bufanda del Eibar, i quatre bojos més. I en la llunyania de la general veia a dos "tipos" en una llotja, amb el que pareixia ser un ordinador portàtil, que dius: Però això què es? I penses: Si voleu consultar el mercat borsari a Internet, no serà millor fer-ho a casa?

Bo, van passar els minuts fins que va arribar el minut més important del partit, el xiulit de l'àrbitre que anunciava el final de la primera part. No sé si ho sabeu, però el més important en els partits entre setmana, és menjar-se l'entrepà, i ahir ho vam fer mentre sentíem per megafonia la versió rock de l'himne del club, o tot un clàssic com "al campo del Clariano vamos".

Bé, al que anàvem, ahir tocava entrepà de llomello, però clar amb 7ºC, el problema era menjar-se'l amb els guants posats i amb la bufanda de l'Ontinyent tapant-te la cara. Però el sopar és sagrat, així que es va fer el que es va poder i finalment l'entrepà va acabar consumint-se, igual que el partit, que a la fi i al cap era la excusa per no quedar-se en casa a vore per televisió a eixos transatlàntics mediàtics, i gaudir de la frescoreta veient al que en realitat és el nostre equip, pese a que jugue una copa confederació que ningú sap de que va.