Aficionats de l'Ontinyent C.F.

Ha passat quasi una setmana, una de les pitjors setmanes de les nostres vides queda enrrere, no creieu que es hora de mirar endavant? El 20 de Juny de 2010 ja no el podrem oblidar cap aficionat al futbol, per damunt de colors, les sensacions que varem viure els vora 1000 Ontinyentins que estàvem a Santo Domingo i els que ho varen viure des de casa traspassa la rabia i el dolor de qui veu com l'equip del seu cor es apallissat, colpejat, robat, ningunejat per part de "forces extra-esportives", el que vàrem patir és un atemptat contra la dignitat al futbol.

Però cal mirar al futur, costarà molt, però com en tot, la vida continua, ningú de nosaltres ficarem condicions el dia que es "vàrem fer" del Ontinyent, ni nosaltres ni els nostres pares o iaios firmàrem un contracte on acceptàvem sentir el blanc i negre amb la condició d'algun dia arribar a l'elit del futbol professional, sabíem on ens clavàvem, vàrem nàixer modestos, som modestos i morirem modestos, però sentint el major dels orgulls possibles pel que som, i per la manera en la que aconseguim els nostres èxits, orgull que mai sentiran alguns per molts milions que puguen arribar a tindre.

Ens podran robar partits, eliminatòries, ascens, però mai eixe orgull, ni la il·lusió per seguir demostrant-lo on faja falta.

Recordeu el crit de guerra de l'afició de l'Eibar? Aquell que hem fet nostre d'un temps a esta part? Aquell que diu... a las trincheras! a las armas! Recordem-lo a partir d'ara, la guerra, en forma figurada clar està, ha començat, sabem per endavant que la tenim perduda, lluitem contra una gran mentida, contra un monstre lleig, molt lleig, fastigós diria jo, un monstre alimentat per poders fàctics, per equips mediàtics, i federatius corruptes, en resum diners i més diners... I com es pot plantar cara a aquest monstre? El president de l'Ontinyent, des que va entrar al seu càrrec no ha parat de repetir un missatge, "l'Ontinyent CF serà el que el poble d'Ontinyent vullga que siga".

Ara més que mai no donem l'esquena al club, en els moments difícils ha quedat demostrat que la gent s'uneix, davant d'una injustícia no queda altra que fer-nos forts, doblem el número de socis, entre tots fem el que estiga de la nostra part perquè l'equip mantinga el nivell dels ultims anys i si és possible el supere, espentem fort per a passar a eixa eliminatòria somniada de 16ens de final de copa, si es presenta l'ocasió, eliminem al Reial Madrid, per altra part estadísticament als últims anys no és una utopia, ja hem vist l'important que és, els punts que ens pot arribar a donar... que no tingam que esperar altres 40 anys per viure el que hem viscut, i mai oblidarem, aquest últim mes i mig.

Ningú, i molt menys aquest monstre fastigós impedirà que ens alcem, que tornem a començar, que se'n vaja qui se'n vaja i es quede qui es quede tornem a competir, que l'Ontinyent es re-invente per enéssima volta en la seua historia, la Penya la Torreta seguirà treballant pel club, viatjant amb els jugadors a cada desplaçament, organitzant autobusos, viatges massius on faja falta, ningú callarà al Frente Botifarra, no deixaran mut mai més al Clariano, ningú els llevara les ganes de fer festa, la gent jove seguirà muntant-se al carro, a la Penya la Sèpia s'uniran moltes més, tornarem a omplir El Clariano i a fer-lo tremolar, botarà novament d'emoció i encara que els pese ens il·lusionarem.

El que hem viscut, encara que el final ha sigut el més cruel possible, no pot quedar en sac trencat, deu ser el començament d'una nova era, hem demostrat ser una afició no de segona, sinó de primera, som l'essència del futbol, qualsevol dia es donaran compte del mal que li han fet a aquest esport, no al negoci.